Mikel Iglesias ( el guapo):
Com et sents, ara que després de dos anys s'estrena la segona temporada? Què et passa pel cap?
Jo estic molt feliç que ens aquests dos anys la gent segueix recordant-ho, i que la gent hagi tornat a seguir la primera temporada aquest Nadal. Que passin dos anys i tenir la gent encara esperant és un regal. A veure com va!
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
La segona temporada va molt més d'ànima, és molta més realitat. Són dos anys més, i han passat moltes coses
El teu personatge, l'Ignasi, va morir a la primera temporada, però d'alguna manera, un polsera sempre és un polsera...
A mi m'agrada pensar que la vida de l'Ignasi se la van repartir entre ells, la resta de "polseres". Ara jo no sortiré, perquè la sèrie és realista i el meu personatge no port sortir si és mort. Però d'alguna manera sí que surto... no explicaré com, que es perd la màgia! Però sí us diré que s'ha intentat que aparegui d'una manera molt especial, d'una manera que podria passar també a la vida real.
Marc Balaguer ( el llest):
Com et sents, ara que després de dos anys s'estrena la segona temporada? Què et passa pel cap?
Doncs ja tinc moltes ganes que arribi el moment, que s'estreni i que ho vegi la gent.
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
Potser aquesta segona temporada és més dura, i sobretot, molt més realista. Tracta la realitat, tal com és.
Què ha fet el teu personatge, el Toni, aquests dos anys que no l'hem vist?
Ara treballa com a zelador a l'hospital. Però a diferència de la resta de personatges, no madura tant, per culpa del seu autisme. Continua tenint esperit de nen, creu que els polseres són la seva vida.
Nil Cardoner ( l'imprescindible):
Com et sents, ara que després de dos anys s'estrena la segona temporada? Què et passa pel cap?
Clarament, nervis. Tinc ganes de veure la reacció de la gent. Les expectatives són bones però a veure si la gent pensa igual que jo.
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
A la segona podrem veure més la vida real. Veurem que hi ha entrebancs, i viurem més la malaltia dels personatges.
El teu personatge, el Roc, va estar als llimbs pràcticament tota la primera temporada. Quin serà el seu paper, ara que interactuarà més amb la resta de "polseres"?
Físicament el Roc ja no està dormint però té un paper molt similar. Ell seguirà sent la part positiva, juntament amb el Toni. Els altres personatges aporten un punt més negatiu, i ells dos són els que seguiran donant recolzament als polseres. Seguirà sent l'imprescindible!
Igor Szpakowski ( el segon líder):
Com et sents, ara que després de dos anys s'estrena la segona temporada? Què et passa pel cap?
Estic molt orgullós de ser aquí i que per fi es faci realitat tota la feina que hem fet i tot l'esforç que li hem dedicat. Tinc ganes que per fi tingui el seu resultat i esperem que vagi molt bé!
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
La segona és molt diferent: ens robarà l'ànima. És més dura, més realista, veurem que les coses canvien molt.
Precisament, el teu personatge, el Jordi, és el que més ha canviat...
Doncs sí. Al final de la primera temporada, queda clar que el Jordi se'n va a Andorra a continuar amb la seva vida. Ara estudia mecànica, porta una jupa, va amb moto... Però si ets un tio que surts d'un hospital, on hi has passat molt de temps amb un grup d'amics, i marxes, és molt difícil... Ell vol fer una nova vida, però té els "polseres" en ment, és una nostàlgia molt estranya i no pot seguir endavant. No ho aconsegueix del tot, això de fer una nova vida.
Joana Vilpauig ( la noia):
S'estrena la segona temporada? Què et passa pel cap?
Sobretot nervis i ganes de veure ja la sèrie. A més, impressiona que s'hagi muntat tot això. Ho hem fet amb tant carinyo, que és més que una sèrie, més que "Polseres vermelles". Per això volem que la gent ho vegi i disfruti com nosaltres hem disfrutat.
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
Jo crec que també ens robarà el cor... és que t'enamores dels personatges! La gent adulta empatitzarà més amb la sèrie. En el fons, a la primera temporada eren nens, era com tot més fantasiós.
Després d'aquests dos anys, trobem una Cristina que ha marxat a París a estudiar dansa... i què més ens pots avançar?
Doncs jo crec que el de la Cristina és el personatge que més evoluciona durant la sèrie, passa per moltes fases. Farà moltes pujades i baixades!
Àlex Monner ( el líder):
Em passen moltes coses: nervis, però també moltes ganes i il·lusió perquè la gent vegi aquesta feina. Perquè hi ha molta feina en aquesta sèrie. Va ser un estiu molt dur de rodatge, passant molta calor. Per això tinc ganes que la gent ho pugui veure i valorin per ells mateixos.
Si la primera temporada ens va robar el cor, la segona...
La segona és "Polseres vermelles", però tractada d'una manera diferent. Hi ha una part més fosca, sempre amb el positivisme per sobre de tot, però amb més punts de vista. Hi ha coses que sembla que se superen, però et deixen dintre coses que no superes, o que almenys no superes en dos anys... Així trobarem els personatges en aquesta segona temporada.
El Lleó és l'únic dels "polseres" que, passats aquests dos anys, continua ingressat a l'hospital... En quin punt està el teu personatge?
Jo personalment estic molt content del que ha passat amb el Lleó, de la nova dimensió que ha adquirit el personatge. Estic encara més a gust i em sento millor defensant el Lleó de la segona temporada.
Què sents davant les recents nominacions com a millor actor revelació als premis Goya i millor actor als premis Gaudí, amb només 17 anys?
Estic molt content. Bé, és que pràcticament no m'ho crec. També em fa certa por... però estic molt il·lusionat de poder emocionar la gent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario